Hugo Mas - Novella

Amagava
El teu sexe
Decadència amarga
El tràngol salat
De la llengua
(D’oc) I
L´erotisme megalòman
De march

Com voldria
Llaçar-te
Els teus cabells
Irregulant
El meu amor

Deixares un solc que
Envejava
El riell (perfectament divergent)
De les teues engonals
Era besable

Quelcom petit-petit separa
El ventre
Dels teus llavis
El desert
De les teues cames
I és besable

Tem
Obsessionar-me
Amb la teua pell
O
Amb el teu cos
A mode de (y) I grega

Valsar-te
Serà
Un epítet del nostre amor

Masturbar-te’m-nos
El mutualisme més perfecte

Espoliar
La carn encesa
Del teu govern
(Sens dubte)
La més subtil
De les quimeres

Estimar-te, intrínsec

Reconec
(Perdona’m) tendrament
L’olor tancada a cos de femella
De les mans
Fins al despentinat vellut
Del teu pubis marcescent
Em desterres
Setze voltes per minut
Entreteixim els dits (els ulls, el pèl moixí)
I puc notar
Abrupta
La teua llengua

Els teus pits
Són
Molt més
Lleus

Fins fa mai
Desconeixia
Que el teu cos era civilitzat
Les lleis
Inexpugnables
De la teua anatomia
Són besables, però
Femella
Entre
Tu
I
Jo
S’estén tota la democràcia
De dos cossos

Em sobta
Que reses (calladament)
Un àngelus minúscul
Despertes
Em mires
Els ulls semàntics
Història novella del teu cos sexuat

Encenc un cigar
I el fum
Et confon amb
La seua imatge sinuosa
I el devindre pau
De la teua son
I ara
Si els llençols
No foren tan verges
Assegut
Fumant
No gosaria de trobar
El teu dibuix
De mar catalana