Hugo Mas - Música Pàl·Lida II

No he sabut mai mutilar-me la veu
Per trobar els gemecs
Que s’han perdut en l’aire

Ni atresorar totes les tradicions
Que ens imposa la carn
Traspassant l’esperit

Hi ha les vegades que jec adormit
I em desperte, de sobte
Devent-te les hores

No he sabut mai reconèixer el teu cos
Entre el munt de corall que cobria les roques

Ni la història dels teus déus
Ni l’amor cultivat en el teu cos tan verge
Ni els beats, que m’envegen
Perquè puc tocar el teu cos
O si m’envegen els botxins
Car, malgrat tot, puc besar-lo també
O els hòmens que resen orientats cap al teu cos

No he sabut mai aferrar-me al meu temps
O arrapar amb les ungles
Els teus murs de fel

Morir em sembla tan fàcil que vull
Destrossar, mos a mos
Un grapat de la vida

No he sabut mai caminar per la mar
Com ho va fer jesús
O com tu m’ensenyares

No he sabut mai com llegir-te l’alcorà
Sense trobar a cada mot
Una imatge del teu cos

Ni com eternitzar-te
O com creure en la bíblia
Si no em parla del teu verb
Ni dels beats, que m’envegen
Perquè puc tocar el teu cos
O si m’envegen els botxins
Car, malgrat tot, puc besar-lo també
O els hòmens que resen orientats cap al teu cos
O els apòstols que s’ofeguen clandestinament

En el teu alè